Un dia..em vaig trobar a una petita titella que, enmig dels seus grans embolics amb els seus propis fils em va dir..
"No tinguis mai por d’anar sola pel món..jo no puc fer-ho, ho sabies?constantment necessito que algú em porti a tot arreu, em digui com m’haig de moure, què haig de fer..algú que constantment ha d’estar al meu darrera controlant que no caigui.
“Tu” tens la sort que això no et faci falta. No pensis que sóla no es va enlloc…i que no t’entristeixi no tenir ningú al costat, sé que et fa por. Tranquil·la, no estaràs sola. No, si no et fa por quedar-ten.
No t’amuinis, tothom necessita els altres per viure. També ho necessitem aquells que diuem que sols també estem bé.
Tu potser no ho veus però cada dia vas creixent més… Els moments difícils, els problemes, les persones, cada dia ens fan més fortes, oi?
Tots cerquem un sentit..quin?jo ser lliure…i tu?potser l’autonomia?..però potser a la llarga tots perseguim el mateix, ser feliços. Però què seria ser feliç si..no ens costés?si tot ens semblés bé, si no lluitéssim cada dia per allò que volem?potser series feliç,..potser nedaries a corrent acceptant el que et pertoca. Però no sempre els peixos enduts per la corrent són els més feliços, no creus?
Lluita pel que vulguis i creguis que has de lluitar.I per últim…CARPE DIEM! ;)
Fes el que vulguis fer i no el que els altres esperen de tu.
No canviis esperant l’acceptació dels altres.
No et resignis a perdre cap instant de la teva vida."
I amb aquestes paraules..la petita titella va aconseguir demanar ajuda…el primer és reconeixe-ho..ella sola no podia anar enlloc.
Aquest text el vaig escriure fa..bastant temps. Avui mirant per l'ordinador l'he trobat.
Ha estat un finde..interessant. Agradable, cansat i alhora..de descans.
I demà, tornem a la rutina; una rutina on caldrà decisió, optimisme, autoritat i el més important, allò que farà que surti tot bé: l'alegria. ànims nois! que tingueu bona setmana, i moltes gràcies pels vostres comentaris de benvinguda! :)
PD: Aquesta foto és de la Nurieta, que aqst hivern va estar amb els renos per allà dalt..aveure quan ens tornem a veure!segur que tindrem tantes coses a explicar..xD
5 comentaris:
Nenaaaa!!! Aquest text és preciós! Si encara serà que tenim una potesa entre nosaltres i no ho sabiem!
M'alegro que estiguis més bé!! De veritat nina! Ja era hora que et tornessim a veure feliç!
Ara haig de marxar que estic a la UNI, ens veiem aquesta nit ok??
Mua makissima!
Ostres nena gràcies!jo tmb m'alegro qe estiguis millor, si és que no val la pena estar trista...no?? al cap del temps s'acaba assumint la realitat tal i com és!
Un petó ben gran!ens veiem!!
wapixima!!
jo tmb men alegru mlt k stiguis be i k estiguis alegre! pk hem de viure la vida al maxim i disfruta de cada moment!!!em se somriure a l vida!!!
wenu nena k vagi mu be l setmna!
un ptnas!!!
ah! nu sabia k escribies tant be! esperu k n'escriguis mes!!!
Estic amb la Glòria!! Escriu més!! jeje ;).
Molt maca l'actualització, encara que les titelles de petit em feien una mica de por...però ja ho he superat, jiji.
Per cert, Albert (rodolí!!), aquesta cosa rar que dius que tinc es diu Blog. Fes-te'n un, ja voràs que bé que va per distreuret mentre fas treballs de comptabilitat (titiritiriiii) jajaj.
Vina un petó maca!!
Wapissimaaaaaaaaaaaaaaa!!!! aki tik!! ya veus s l primer kop k i entro..k ya tokava u se..smpre vax tard yo... ¬¬' jajaaj
Kin text mes wai!!!!! ma agradat mol!!!!! anda k n scrius b n tia?..kom su tenia kallat la tia!
Malegro k tiguis kontenta,ya tokava n?..ya tenia ganes d veure a la Marta de les ironies, i dels riures, la k em digui k tik enxoxaaaaaaa!! merci x skoltarme wapa!!
Kuidat!
PTns
Publica un comentari a l'entrada