diumenge, 12 d’octubre del 2008

Com oblidar...

Tot el que hem vicut allà dins!!

I..de què parlo?? sí, avui per l'esplai..allò que molts anomenen "secta", els altres "poca feina" i els ultims "quina motivació, nena!" jo ho ca-ta-lo-go de..."una part molt important de la meva vida".
Gràcies a tots aquells que heu compartit algun moment de la vida esplaienca amb mi! estic segura que cada dia he après alguna cosa nova...a parlar amb aquell nen que em feia molta por dir-li algo, a explicar una activitat perquè les boletes l'entenguessin(+dificil del q sembla..no??), en definitiva...he sentit que l'esplai era la meva altra família, molt més gran i amb molta varietat d'edats...:)

Imprescindible dir tot el que m'han aportat els nens que més he portat...ara que no comparteixo amb ells una petita partd e les meves hores tinc curiositat per saber què n'és d'ells...és impressionant..què grans,...

NO sé, sé que podria dir moltes coses,..perquè sí, n'hi ha moltes!però..bueno, els que em coneixeu no cal que us digui com és d'imprtant tot aquest follon per mi, osigui que acabo aquí!

Un petonet ben gran per tots! i..cal dir q l'actualització va amb una setmana de retard...jaja xD normal en mi.

Apa, a reveure!

Muua*

2 comentaris:

Mariona ha dit...

Preciosa!!
Tens molta raó, per mi l'esplai és la meva família, allà és on vaig poder reneixer i he pogut crèixer, com a persona, com a monitora, com a amiga.
He tingut la gran sort de poder compertir amb tu els meus primers i els teus últims anys a l'esplai, i no cal dir tot el que he après de tu.
Ets una gran monitora, els nens t'aprecien, t'estimen i et respecten, cosa que és difícil d'aconseguir, però tu ho has fet molt bé.
I no parla lo gran que ets com a persona, perquè de tu Marta he après moltíssim, i aprofito per donar-te les gràcies per tots els moments que hem compartit, per les estones que hem passat juntes, pels bons però sobretot pels mals moments que has estat amb mi, al meu costat.

Crec que no fa falta que et digui que a l'esplai tots et trobem a faltar!

Un peto bunica i que tot et vagi genial!

PS: vaya caca que ens veiem tan poc, et trobo a faltaaaar!
^^

Martona ha dit...

Impressionant, gràcies Mariona. No tinc paraules..