Sona el telèfon. És ella i la seva veu diu que alguna cosa no va bé. La seva tremolor i el to fràgil em fa posar encara més nerviosa, però què passa? deja vú, ho he vist abans això..en algun racó del meu cap he sentit aquestes paraules. Després tot va anar molt de pressa, plans i organitzacions per resoldre la situació tràgica.
Hem quedo parada, no puc imaginar-me per què ens ha passat a nosaltres, per què a ell; que menjava bé, que no bebia, que era treballador que...reacciono. Ens ha passat a nosaltres. LLàgrimes que rodolen per la cara, no pot ser. Necessito que algú em digui que tot és mentida. Miro al meu voltant, tot segueix igual. Cares que m'observen extranyades, mirades que entreveuen un munt de paraules que mai es diran. M'aixeco i decideixo deixar de fer el treball, allò és més important i marxo corrents. Sense agafar res, marxo perquè em toqui l'aire i llavors, llavors esclato. Mentre camino em sento somicar i no em puc creure que sigui tant dèbil per aguantar una notícia, la meva ment corre tan i tan ràppid que ja s'ha imaginat el pitjor.
Vaig a trobar alguna cara coneguda, necessito que em serveixi d'algo i..les veig. A dins la classe, elles que conversen tan tranquilament, amb aquella alegria i despreocupació que les caracteritza. Elles, em veuen travessar la porta, espitosa, què ha passat?no puc ni esmunyir una sola paraula, tan sols un gest els va poder insinuar que s'acostessin. Entre plors els hi dic el què ha apssat, ostres, encara no m'ho puc creure. M'abracen fort, tan fort com ho necessito i em sento fràgil, no tinc ganes d'afrontar allò que vindrà,...
...i els dies següents van passar...molt lents. Ara, des de lluny penso en la sort que vam tenir i em quedo més tranquila. I agraeixo les companyies i aquells que van intentar fer-me costat, sé que no va ser fàcil, perquè..jo tampoc ho sóc.
I ara, uns mesos després ho miro i valoro cada instant, i m'enfado amb ell i intento arrglar-ho ràpid, no pot ser que això d'enfadar-se ens espatlli estimar-nos tant.
PD: Per aquells que pensin que és un text pessimista, no ho és. Necessitava escriure-ho, parlar-ne., Fa dies que penso amb algú que ho deu estar passant malament, a ella li dic que, ànims.I que estic aquí, que les coses venen quan menys te les esperes i tan si ens agraden com si no, em de fer el cor fort i mirar de tirar endavant. Cert que no tot es soluciona i que cada situació és diferent però potser cal que aprengue'm a viure amb els nostres de la millor manera possible ja que tot és efímer i, malauradament, té un final. I sé que aquestes paraules no solucionen el dolor, el patiment i tot el que ve associat, tan sols són paraules.
2 comentaris:
Aquestes situacions són les k et fn creixer, les k et fan veure la vida d'un altra manera. En aquell moment la vida no té sentit, tot és negre i no veus ni un pulsim de llum. Però mica en mica la llum va apareixent gràcies a la gent k t'envolta, gràcies a k les coses van tornant el seu lloc i gràcies a la força interior k un mateix treu en aquests momnts.
Són moments difícil, però x sort són moments k passen i l'unic k ens keda és donar gràcies a la vida. Les coses passen per alguna cosa, per molt dolentes k siguin sempre n'aprens i és amb aixó amb l k t'has de kedar. Tot lo altre ja no té importància,ja ha passat i ara és moment de viure la vida, viure-la al màxim pk mai saps el k t'espera l'endemà!
Ara l'únic k keda és celbrar k tot està bé, k només ha estat un susto i k la vida continua!!!!
La vida és massa curta per viure'la enfadats en un mateix!!!
A VIURE A VIURE, ÉS L'ÚNIC K ENS KEDA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
MOlts ànims,ja saps k aki estem!
Recorda;dels moments díficil sempre se'n treuen coses bones!!;) muaaaaaaaa
Eps!! Ostres, he entrat aquí sense esperances que haguessis actualitzat i em trobo que fa casi un mes que això torna a estar actiu! Millor, perquè sempre escrius coses interessant :).
Sobre el text, no penso que sigui pessimista. Raru, oi? Me sentit aludit quan has escrit això de: pels que pensin que és un text pessimista...etc. Bé, no ho havia pensat. Com diu la Glòria, ara queda donar gràcies que tot esta bé.
Vaig a seguir comentant, que tinc feina! :)
Publica un comentari a l'entrada