Tarda de diumenge

Avui és diumenge, i..hagués dormit si no fos perquè a la televisió han fet un dels grans mites cinematogràfics (per mi, es clar). I..no estic parlant de Grease sino d'una altra de les pel·lícules que he vist molts i molts cops i que..de sgeur que d'aquí uns anys (potser fins i tot menys) tornaré a mirar...mmmm sí! Notting Hill.

Ell (Hugh Grant), era una persona que descriuria com a "normal", corrent, discret, fins i tot una mica empanat. Ella (Julia Roberts), una famosa actriu, submergida en un món on li és massa difícil tenir relacions reals amb els persones que l'envolten. El film passa a la ciutat de Londres, al barri de Notting Hill.

El moment, el lloc i el temps s'eclipsen, coincideixen, i junts viuen una extranya història d'amor. Estranya perquè pertanyen a móns molt diferents i bonica perquè tot i així s'acaben trobant.
I com a la gran majoria de pel·lícules, hi surt el típic personatge (en tots els sentits) que no t'acabes de creure que existeixi, perquè és massa friki.
Sense dubte, us la recomano!! i això que no é sprecisament una estrena. La banda sonora és molt bona (això ho dic jo) però..té cançons molt guais ( When you say nothing at all, She, ain't no sunshine, ...) en fi, que mola, mola.

En fi, que passeu bona setmana, sort mab els exàmens i..que sigueu molt feliços!