Diga'm, per què no em dius res si representa que tens ganes de parlar amb mi?
Diga'm per què si tant m' estimes em fas patir d'aquesta manera
Diga'm, per què em costa recuperar el contacte amb algú que aparentment no tinc cap problema?
Diga'm com és possible canviar d'opinió tant ràpid
Diga'm si serà possible que algun dia no m'importi el que avui em fa perdre la paciència
Diga'm perquè quan som petits se'ns permet preguntar qualsevol cosa i a mida que ens fem grans deixem de fer-ho?
Diga'm tu el perquè de les coses, que jo no les entenc.
De vegades el perquè de les coses només el saps tu i d'altres vegades el saben tots menys tu (i això sí que fa una mica de ràbia).
Potser no ens hauria de fer por preguntar, aclarar les coses, resoldre conflictes, arribar al final d'allò que t'amoïna.... Però és que potser de vegades no volem saber que potser allò que creiem no és així, que hem deixat d'importar tant a algú que ja no ens truca o que l'ètica de les persones ha canviat tant que sents que hauries d'haver nascut a una altra època xD
En fiiiin (delfin) jaja, que tingueu bona setmana...
3 comentaris:
Preguntes, preguntes i més preguntes. Sempre mirem enrere per donar-nos compte de les coses que ens hem perdut, o que ens hem quedat amb ganes de saber. Jo també ho faig sovint. Penso que tenim dues opcions:
1)Preguntar el que ens vingui de gust sense por a remoure alguna cosa que fa temps que va passar i que en principi esta solucionada (si no fós així podría ser un bon moment per solucionar-la)
2)Deixar de pensar en la possible resposta i deixar-ho com un interrogant en la nostra vida (potser avegades preferim això per por a la resposta com dius...)
Potser preguntar per coses que van passar, es viure en el passat, no? O potser és una manera de guanyar experiències en el present perquè en el futur no succeixin. Més preguntes...
Un petó!
Crec que si vulguessim, sempre trobaríem alguna cosa per preguntar el perquè d'allò. Així que depen una mica
ai nena....el pk d les coses...a vegades potser és millor no saber el pk de les coses...però nhi han d'altres k t'ajuden.... Si tots fossim aixi de clars i ens ho diguessim tot a la cara i al moment la vda seria més fàcil però ens costa parlar!!
tens algun pk x mi?? estic disposada a respondre!!! jo en tink una per tu...
....pk ets tant tant...bona amiga??
un pto wapi!! muaaa**
Alex, mirar enrere....cert, moltes vegades crec fins i tot que ho fem massa. Potser per lamentar-nos, potser per penedir-nos o simplement per intentar recordar el PERQUè en aquell moment van anar d'aquella manera les coses i es té intenció d'aprendre de les situacions viscudes...
I sí...Gloria, moltes vegades ens fa por preguntar perquè intuim la respposta, o creiem saber-la i no ens agrada...no ens volem fer mal. Però potser seria millor saber-la des del ppi i així li podríem fer front des dels inicis...jeje
I..respecte el teu perquè...no tinc resposta, saps de sobres que la vida de la marta canalís està completa i replena d'interrogants, però tinc una bona cosa a dir-te, m'esforço en això perquè t'estimo un munt i no em dóna la resanta gana de predre allò que m'importa. I va pels dos això :) que us qdi clarississimo, charlio! jeje
En fin, guapos...gràcies per conversar amb mi....:) que tingueu bona setmana...
Publica un comentari a l'entrada