No és una afirmació..
Ho pregunto: mai tenim allò que volem?
Busquem, reflexionem, intentem escollir el que creiem que serà el millor i...un cop ho tenim, què fem? jo, personalment, us dic què faig: m'atabalo i surto corrent.
No és que no sigui valenta, és que no estic feta per afrontar reptes. O potser sí. O potser no. Ja no ho sé.
Però el que tinc clar és que no estem aquí per ser simples espectadors i viure aquesta vida de forma passiva. L'hem de viure intensament, aprofitant i llençant-nos a cada instant, gaudint-lo...diríem que és com una obligació, però també una frase que ens repetim constantment i que en certs moments oblidem. Jo ho oblido.
Però és que llavors hi pensem i diem, potser no som capaços de llençar-nos i afrontar els nous reptes perquè no ens motiven ni ens interessen tan com pensàvem, o simplement no ens interessa buscar EL canvi a les nostres vides...
En definitiva, que no arribo a cap conclusió. He divagat, hi he reflexionat, i no he estat afortunada a trobar quina és la resposta a totes les meves preguntes...però..és que realment mai tindrem allò que volem?o és que realment mai tindré allò que voldré?Potser simplement ens passarem la vida buscant,perseguint allò que volem, intentant satisfer necessitats i il·lusions que després volaran subtilment a la primera de canvi...qui ho sap?
3 comentaris:
M'has fet pensar en una reflexió que vaig treure d'una peli i vaig penjar fa quasi bé dos un parell d'anys. Una de les frases deia: ten cuidado con lo que deseas, no por conseguirlo, sino porque estas condenado a no querelo cuando lo consigas.
Mai tenim allò que volem, perquè un cop ho aconseguim volem una cosa nova, millor, aspirar a més. Crec que la pròpia naturalesa humana ens fa ser així, mai ens cansem de desitjar coses noves. Potser ens passem anys esperant una cosa, i quan la l'aconseguim no l'acabem disfrutant per la por que tenim a perdre-la. És el que dius; l'hem de viure intensament, aprofitant i llençant-nos a cada instant, gaudint-lo. Però això costa tant...és més fàcil pensar que podríem tenir tal cosa, o estar amb tal persona. Però pensar, no es sentir.
És una de les pegues de tenir sentiments, que no els podem controlar i molts cops no els hi trobem explicació.
Segueix escribint! :)
Costa llençar-se a les coses per la por a si serà bona o no prò si no es prova mai se sap!!!
molt fàcil de dir però de fer...wenu el k diuem sempre Marta... a partir d'ara, canvi de plantejament!!! jiji
muaaa**
Primer de tot, donar-vos les gràcies. Sou els seguidors més fidels que tinc d'aquest blog...i pq m'animeu amb paciència a que sgeueixi escrivint sobre coses que s'han aprlat miiiil vegades, és que sóc súper original!!! jeje
M'ha agradat molt àlex la frase...a més, trobo que té molt de sentit i que sovint el que acaba passant és això. Potser per què en realitat no ho desitjavem prou? ves a saber....de totes maneres, no puc creure'm que totes les decisions siguin efímeres i que no n'hi hagi cap que sigui per SEMPRE. Qui sap.
A tu gloooria et dic (a part de que la Júlia és moníssima!) jeje que SI, que hem de parar de dir-ho i fer-ho. Potser passem els nostres moments de locura, però no cal que esperem 2 o 3 anys a que en tornin a aparèixer d'altres...que "viva la vida loooca" jeje
Ens veiem, sexis!mua!
Publica un comentari a l'entrada