En el meu món, dos i dos, no són quatre. Els somnis es fan realitat i les persones sempre diuen les veritats.
En el meu món, hi ha arbres plens de sabates per canviar-les sempre que es quedin molles per la pluja. Els nens riuen sempre i juguen a tota hora, ni que sigui amb un tros de fusta i els seus pares no pateixen perquè als nens mai els passa res dolent.
En el meu món, no hi ha guerres. Tot és més senzill i els desitjos es demanen en veu alta, perquè els altres t'ajudin a cumplir-los.
En el meu món l'amistat i la família sempre es respecten, sense excepcions, aportant un amor de forma incondicional i sense pensar en el futur.
Però a fora no tot és així. Les ciències són empíriques i la resta poc demostrable. A fora la gent es diu mentides i no es diuen les veritats per por a afrontar-se a la realitat. Els arbres floreixen, són bonics i NO tenen sabates (són massa cares, i els arbres massa honestos per gastar-se tants diners).
Constantment hi ha baralles, la gent no es respecta i acostuma a guanyar aquell més fort, amb més poder i esperit de competició...
No, no m'he fumat res....únicament que és dilluns i avui sommiaré que és divendres :)
Que tingueu bona setmana!
1 comentari:
Curiosa i original. M'ha agradat el text :).
Bé, aquest món del que parles, segur que no esta tant lluny com et sembla. L'únic que a vegades es perd, i deixem de veure'l durant uns dies, setmanes, mesos...però tornarà. I per el que pensi que no existeix...sempre li quedarà somiar.
Ja som dimarts :). Espero que hagi sigut bonic el somni de divendres i que el d'avui ho sigui més. Un petó!
Publica un comentari a l'entrada